Secció d’espeleologia i barranquisme
L’espeleologia és una activitat que s’ha d’emmarcar en l’àmbit de la natura, l’excursionisme, la tècnica, l’escalada, i la immersió. Es una activitat complexa, que requereix un ampli coneixement d’allò que es vol fer, del lloc on es va, les seves característiques topogràfiques, a més d’una bona preparació fisica, però a canvi ens permet descobrir les meravelles subterrànies de la natura i gaudir d’una activitat amb els amics.
Història
De les primeres excursions del Centre, ja per l’any 1907, ens consta la pràctica de descoberta i investigació de coves, per tal de conèixer el seu origen i les seves característiques. L’activitat espeleològica va estar inclosa, des dels seus inicis, dintre la Secció del Foment de l’Excursionisme i, posteriorment, en la Secció de Muntanya.
El 1950, en Fermí Rubiralta ja fa una exploració espeleològica per terres de Granada, i entre d’altres, l’any 52 es fa el segon descens total a l’avenc de la Ferla, al Garraf. El 1953 es realitza la 1a exploració al Forat de les Olles al Pedraforca, el 1956 a l’Avenc de Coll d’Escrius, i un dels primers descens, en la seva totalitat, de l’Avenc dels Pouetons, a Montserrat. Al 1962 la Secció d’Espeleologia ja és una realitat, com ho demostra el fet de que s’aconsegueixin 10 primeres absolutes, 5 expedicions exploratòries a Lleida, una a Terol i una a Menorca. L’any 1963 la descoberta de l’Avenc Montserrat Ubach serà récord de profunditat de Catalunya. La Secció passa a anomenar-se Equip D’Exploracions Subterrànies (EDES) i es desenvolupa una intensa activitat: l’Operació Mairú-72, el 1975 es descobreixen noves galeries a la Cova del Toll, a Moià i a Collsuspina. Un any després es durà a terme l’operació espeleològica Opeluc-76 per terres d’Almeria.
En temps més propers, després de moltes i intenses campanyes d’exploració, el 2005 i fruit de la col·laboració amb el GIEG de Granollers es participa en la Campanya d’Exploració a la Bargadèra, Escunhau, a la Val d’Aran, on s’aconsegueix unir les cavitats CE-6 amb l’Avenc de la Bargadèra, aconseguint així un nou rècord de profunditat de Catalunya amb 400 metres, que fins llavors ostentava des de feia molts anys, la cova Cuberes, al Pallars Jussà, amb 327 metres. Aquest triomf va ser reconegut amb el premi Norbert Font i Sagué de la federació Catalana d’Espeleologia i amb el premi de l’Esport Català de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. El 2006 es repeteix rècord aconseguint baixar fins a la profunditat de 571 metres. Posteriorment, la necessitat de progressar per rius dins les cavitats, va fer desenvolupar una variant més lúdica, el barranquisme.
Barranquisme
La secció de barranquisme depèn de l’EDES, ja que aquesta activitat és una variant de l’espeleologia, relacionada amb el trekking i l’escalada, i els esports aquàtics. Bàsicament, en el barranquisme es progressa per barrancs esculpits per l’aigua, en els quals ens podrem trobar tobogans esculpits, gorgs d’aigües cristal·lines, trams amb poc cabal o secs, i cascades de diferents alçades. El barranquisme consisteix a anar superant aquests canvis de recorregut: caminant, nedant, desgrimpant o fent ús d’una progressió més tècnica amb cordes utilitzada normalment a l’espeleologia, en particular el descens en ràpel.
El descens de barrancs és una disciplina específica que requereix una completa formació i coneixements i habilitats per a ser practicada de forma segura. Tot i que pot realitzar-se en solitari, per seguretat es practica habitualment en grup, i s’ha de tenir experiència mínima i l’equip adequat pel seu desenvolupament. L’equipament personal i col·lectiu varia molt dins de les característiques de cada descens, però dins de l’equip s’han de considerar imprescindibles una motxilla amb drenatge per l’aigua, calçat específic de barranquisme o de trekking, vestit de neoprè, casc, arnès, descensor i cordes.
